El Plat o la Vida
Creative Commons License

La carmanyola

La carmanyola

Hi havia una vegada un país, molt i molt proper, on hi vivien catalans i catalanes; el regne estava governat per la Generalitat.

Una gran crisi preocupava el país, els seus habitants ja no podien viure com abans. Havia arribat un monstre horrible, es tractava d’un drac, que fins aleshores s’alimentava d’especulació però amb la crisi començava a passar gana.

El rei molt preocupat pels seus súbdits, va ordenar que per alimentar el drac es retallessin els drets socials. El drac es va cruspir sanitat i educació en un tres i no res.

Les retallades tranquil·litzaven al monstre però la gent del país cada dia era més pobre. El rei pensava com podia evitar una revolta del seu poble i els savis consellers varen proposar solucions, que malgrat i no ser bones, despistarien a la gent.

deixarem que portin carmanyoles a l’escola- va dir un savi conseller

com ho justificarem? Si fins ara no els deixàvem per seguretat alimentaria- va preguntar el rei.

- ja no ho recorden! La gent vol solucions, les beques no les podem pagar i els salaris s’han de congelar- va respondre el savi conseller

- dons així sigui! – va dir el rei

que la sort decideixi qui ha de salvar-se del desastre, qui pugui que posi a la carmanyola un bon tall de carn i qui no un crostó de pa. L’alimentació del poble no es cosa nostra, nosaltres ja tenim prou feina alimentant el drac- va dir el savi conseller

Per celebrar les solucions desorientadores el rei, els savis consellers i el drac varen fer un gran dinar.

EL COMPTE EL POBLE VA PAGAR I CONTE COMTAT, JA HEM ACABAT
La diferència entre admetre carmanyoles o assumir responsabilitats

Descobreix a
‘El Plat o la Vida’
fins a quin punt els aliments s’han transformat en productes per alimentar l’afany d’algunes empreses i com això està destruïnt el treball de petites agricultores de proximitat i cultiu ecològic, està generant un terravestall en alguns menjadors de col·lectivitats i de retruc, com potser afectarà en un futur a la qualitat de vida dels nostres filles i fills. De l’experiència viscuda per una cuinera, descobriu que és possible un concepte de menjador sostenible tant ecòlogicament com econòmica i com es pot a dur a terme un projecte així d’esquenes a empreses que venen productes i no pas aliments.